L' innocent assassí

Un dia vaig anar a dormir a casa dels meus avis, vivien dos carrers més enllà de casa meva, i com que feia les cames petites, i a més em vaig equivocar de camí, vaig tardar-hi gairebé sis hores, a casa meva ja havien trucat als mossos d'esquadra perquè em busquessin, però ells no van fer-los ni cas, cosa que per la meva mare va ser mortal, i com que tota la vida havia sigut de mena patidora, quan va veure el cas que li feien els mossos i com que no tenia ganes de patir tota la nit, es va disparar un tret al cap. Desgraciadament no es va morir, només es va fer amiga d'un llarg coma que li hauria durat uns tres anys, si no hagués sigut per mi. Ja que un dia, la vaig anar a veure a l'hospital, i coses de l'aburriment, vaig engegar la televisió, però per la televisió feien un programa del cor, que evidenment, era insopurtable i sense ni pensar-m'ho vaig desendollar el cable i me'n vaig anar corrent cap al bar, quan vaig tornar, vaig trobar-me la televisió encesa (en aquests moments feien cantar a la Tamara) i l'aparell de respiració que mantenia la meva mare només a les portes de la mort, apagat. Durant un moment vaig imaginar-me que la meva mare, tot sentint els cants melòdics de la Tamara havia tornat a la vida desperta, i vaig correr a comunicar-li a l'infermera. Quan va arribar la infermera i va veure aquell desastre, no em va gosar dir que passava, només em va fer marxar cap a la sala on eren els meus avis.
Quan la infermera li va dir al meu pare que jo havia mort a la mare deseendollant-la, li va agafar un atac tan descontrolat, que el van haver de lligar amb una camisa de força, i clar està que el van tenir empresonat en un psiquiàtric fins que es va morir, fins a l'ultim moment de la seva vida em va odiar a mort, i creieu-me que si hagués pogut m'hauria xuclat tota la sang matant-me lentament.
Jo vaig viure amb els meus avis fins que es van morir, quan es van morir, com que ja tenia el cap una mica clar, ja tenia quinze anys, em vaig escapar de casa perquè sabia que si no me n'anava, qui sap on hauria de viure. Vaig anar a petar en un poblet de muntanya, on jo vaig continuar repertint els meus exepcionals rajos de mala sort. Des d'aquell moment aquell poble va convertir-se en maleït. Jo vaig donar fi a la meva existència, tan plàcidament com vaig matar a la meva mare.