L´ILLA DEL FAR

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
EL FAR DE L¨ILLA
·
Una vegada fa molts anys vaig passar uns dies en un far. Era a l'Illa d´Olanda Suècia. L'Illa referida és famosa pels seus molins, més jo vaig trobar en una punta de les perdudes,que quasi no surt al mapa un far.
La que vivia en el far una dona jove d'ulls blaus i cabell trenat de color roig ens va llogar una habitació. Era una mica hippie i ens va explicar que d'això vivia tot l'any. No semblava gastar gaire.

Ens va fer el menjar, tenia un hort que per impossible que semblés hi conreava una mica de tot. El seu marit mort ens va explicar' va fer- hi portar terra i si el tenia ufanós. Tenia un pou o més ben dit una cisterna on guardava l'aigua de la pluja. També tenia una barca molt vella amb motor. La feia servir com a transport i per pescar. Ens va agradar tant que hi vàrem passar tres nits. Jo i els meus fills vàrem tenir la sort de poder acompanyar - la a treure uns bertrols que tenia en una boia no gaire lluny. Va treure escamarlans i també un parell de llagostes que ens vàrem cruspir junt amb els musclos que el meu home va recollir per les roques. No he menjat res tan bo. La Karin era riallera i li agradava la música.
Tenia un vell piano en una habitació del far, he de dir que el far era bastant gran. Moltes vegades he pensat en ella, em pregunto si encara està sola o viu acompanyada. En marxar em va regalar una petxina molt gran que encara conservo.
Ens vàrem felicitar per Nadal uns tres o quatre anys. Jo li vaig dir, tornarem, més no he tornat a Suècia. Se que algun dia ho faré. Si és així aniré a veure si el far que no fa llum . Segur encara hi trobo l'escalfor de la Karin, i la seva única l'habitació de lloguer , ella deia que en dies de tempesta es podia escoltar els planys dels nàufrags ofegats contra les roques, era una mica bruixeta tambè i molt bonica.

Comentaris

  • El far de la Karin[Ofensiu]
    llegiresviure | 17-08-2018 | Valoració: 7

    Els fars sempre m’han semblat llocs misteriosos i atraients. I tal com ho expliques al teu relat, encara més. Donen ganes d’anar-hi.

  • Breu[Ofensiu]
    El poeta | 10-08-2018 | Valoració: 5

    Un far sempre és un lloc solitari, on el temps sembla que no passi.
    L´experiència que vau tenir es un previlegi.No tothom té aquesta oportunitat.
    A Calella, també hi ha un far.Quan he passat a la nit per la carretera, he vist com les seves llums, donant voltes, semblen guiar als marinerr a arribar a la platja.
    Felicitacions, Montserrat.

  • Farell[Ofensiu]
    Nil | 02-08-2018 | Valoració: 10

    Un far o farell, sempre, és un punt d'atracció des de la llunyania per a les ànimes aventureres. Ne visitat alguns en els viatges que havia fet de més jove, pel Canadà... Aquest farell del teu relat traspua vida. Perquè mentre hi hagi algú que en tingui cura d'ell, com aquesta noia de cabell roig trenat, continuara bategant al compàs de les ones...

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 02-08-2018 | Valoració: 10

    Un relat refrescant i bonic

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 02-08-2018 | Valoració: 10

    Un relat refrescant i bonic

Valoració mitja: 8.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

358 Relats

1097 Comentaris

173527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.