jOVe... Pel progrés¬¬

Ja es hora, que això començi a cremar..
Dubtes, difamació.
Però avans de res, mort a l'opressor?
Sobtadament, retiro l'oració.
Deixo caure quatre llàgrimes,
i pel problema trobo la solució.
Només cal donar quatre voltes a la situació:

Es tant fàcil això del divorci,
t'hi poses i acabes, sense pensar,
amb un matromoni.

Desenllaç fatal?

El més fàcil, però,
és l'assassinat.
S'acusen entre ells, quatre del·lincuents
Treuen de lloc al jutge, que sota cap pena:

Els absolt,

i tornem-hi,
A jugar a matar innocents!
També es fàcil fer malabars,
no amb pilotes,
Si no amb polítics, alcaldes, i "senglars".

Primer tires a l'aire l'alcalde,
i deixes caure al senglar.
Quan vegis que aquest s'afoga:
Tira el polític, viam que fa!

Sovint crec que no va res bé,
Veiem un somriure abstracte i acceptem tot,
ens vingui bé o malament.

Ara, que començo a acabar,
tiro el meu paper,
De "Jove pel progrés"
I n'agafo un de nou,
Que fet amb tinta roja,
Delata esplicitament:
Jove inCompèS!


----------------------------------------------------------

(..fET Per allÒ QUe maI pronUncieM...)