Jo i el temps

Sóc jo,
la que entra i no surt,
la que busca i no troba,
la que cau i no s'aixeca,
i es deixa emportar:
per les emocions,
el vent i les paraules.
d'aquell a qui admira i odia,
TOT AL MATEIX TEMPS.

Mil oposats que no em deixen respirar,
m'ofeguen, però em fan viure.
És la lluita contínua de contraris que m'omplen.
I un venç a l'altre, però la lluita no s'atura,
i segueix,
dins meu,
i em fa mal, i em dóna vida,
TOT AL MATEIX TEMPS.