Por

Un relat de: odi

Havia tingut força,
energia i saviesa;
però ara defallia...

Era alt,
fort i tossut;
però en aquells moments...
immòbil,
arraulit damunt del llit
amb els braços voltant-li els genolls,
es recollia tot ell
i quedava en no-res.

La vida li havia engolit l'ànima...
I la mort, les ganes de seguir lluitant...

...

Què farem amic,
si el Sol d'avui ja no pot il·luminar-te els ulls?

Comentaris

  • Neguit[Ofensiu]
    Divagador | 01-10-2008

    Senzillament colpidor.
    M'ha agradat la forma en que es pot visualitzar la situació, que per altra banda, pot ser la posició tipica d'algú que està "fotut". Però l'elecció de les paraules i la lentitud alhora de llegir-lo permet sentir la sensació o l'estat d'ànim que descrius.

    "La tempesta del vi m'ha allunyat de mi" Roger Mas

  • tots som febles[Ofensiu]
    ESTEL | 01-10-2008 | Valoració: 10

    en algun moment de la vida, per molt forts que ens pensem que som

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de odi

odi

20 Relats

27 Comentaris

18369 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
"Quan el No-res era entre tots dos,
ens vam trobar completament,
l'un davant de l'altre"

La poesia m'adorm,
em desperta,
em calma;
em venç