El teu poema

Un relat de: odi

Em vares dir que en volies un,
que les meves paraules t'apassionaven els ulls...
i et vaig dir que ho faria,
però sembla ser que no t'importava tant.

I ara que?
Has desaparegut sense més ni menys,
però com et vaig prometre:
te'n dedico un...
Potser no és el millor que hauré fet,
ni en el què hi buidi més el cor;
de fet, ja el tinc massa buit...

No tinc forçes per escriure't.

Res més dur que unes paraules sinceres
que no corresponien al meu cor
em van deixar sense esma per seguir...

I m'adono que els dies avançen
i que no et puc tenir;
que no puc aturar el temps,
ni ser feliç...

Desitjaria ara que el sol no surtis més;
que la lluna lluïs sempre el seu vestit,
perquè em fa sentir segura,
i sé que les seves estrelles
em vetllen la nit...

Comentaris

  • ella...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-06-2006 | Valoració: 10

    et va robar tots els poemes...
    però el poeta sempre té molts amagats, els millors encara per omplir el buit de qualsevol absència, malgrat siguin de dol...
    Una abraçada.

  • sempre endavant!!![Ofensiu]
    flabellina | 09-06-2006 | Valoració: 9


    Genial relat, sincer, translúcid...

    ...és difícil estimar i no sentir-se estimat...

    ...sota una estrella hi haurà algú sempre...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de odi

odi

20 Relats

27 Comentaris

18369 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
"Quan el No-res era entre tots dos,
ens vam trobar completament,
l'un davant de l'altre"

La poesia m'adorm,
em desperta,
em calma;
em venç