JO I EL MEU GRA

Un relat de:

Sí, sí. Som dos. Jo i ell. Els dos allà mateix i al mateix temps. Diferents però inseparables. La teoria diu que ens hem d'odiar, però ens estimem bojament. Jo perquè me'l miro i ell perquè no se'n va.
Oh estimat gra! Sols et retrec que la gent no em miri als ulls...
L'altre dia el van amenaçar i jo, clar, el vaig defensar. Més d'un corre amb les meves dents tatuades...
Em deien que l'escanyés de tal manera que tots els seus budells s'estampessin al mirall. Però i el jo que és dins del vidre? Encara em mossegarà...
Jo i el meu gra. Absents, inestables, llunyans...

Comentaris

  • <> | 25-10-2005

    jajajjaj merci pels comentaris! bueno.. nomes us volia dir que ja ha marxat.. (pk no patissiu) un petonas!

  • M'agrada[Ofensiu]

    Tot això és molt i molt divertit, irònic i punxagut. Endavant.

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60716 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.