Móns paral·lels

Enamorada de morts,
de vegades comunista,
d'altres vas pel món
com si fossis autista.

Vomites; et veus bé de cos.
Ara nacionalsocialista
i demà...
voldràs una revista.

Què importa perdre
la casa, el somriure
o a tot el que estimes?
Tu avui ets el que somies.
Demà què toca:
anarquista o sindicalista?

Mires als coloms,
i no tens perdigons.
Ets vegetariana,
de vegades vegana
i el 20 de maig,
saps, és el dia
sense gana.

Punteres gastades,
les mans embenades.
Reina de Mònaco seràs?
Primer ves-te a dutxar.

No tens amfetamines
i ningú vol venir a la platja amb tu
perquè al·lucines.

Què passa?
Un mort per la plaça.
I corres, desesperada,
a violar-lo.
Un nou client.
Deu euros cap a casa.

Lligacames de cordons,
vas perdent, sempre,
el collar del teu gos.

Els xinos ja tenen por.
La puta bruixa altre cop?
(sempre fas les coses amb amor)

Defenses Déu
i ets atea.
Vols ser monja
i vestir de taronja.
El perdut es recupera?
Me cagun, me cagun Dena.

Dibuixes perquè no saps dibuixar
i escrius, escrius...
Algo que rimi amb ar?

(- Deixem estar!)

Quin món més complicat...
T'estranyes de que ningú et pugui estimar?

Odies a les gordes,
les teves amigues ho són totes.

Les agulles et fan por
i cada nit n'enfiles dos.
Tampoc saps cosir,
o sigui que te'n vas a dormir.
A la teva habitació, a la teva habitació...
No obres la porta
i et trenques el nas
ben ple de coca.
Aquí som antidrogues!

Mai saps com actuaràs.
Un neguit constant?
Dolor, alegria, qui sap.
Sempre amunt i avall.

Descansa princesa,
el cartell ja s'ha acabat.
Amb color rosa, em apuntat:
Això és l'altre costat.