Proletari

Un relat de:

L'aigua llisca avall,
la brutícia l'arrossega
i deixa la pica, ben negre.

Els anys llisquen avall,
perdent-se entre la pena;
i la suor,
el plor,
i el treball,
bateguen a les venes.

Comentaris

  • Els teus relats[Ofensiu]
    Melcior | 01-10-2007 | Valoració: 10

    son com un cop de puny clavat als morros , i aixó està bé , perqué sovint necessitem que algu ho faci .
    Endavant!

  • això mateix...[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 29-10-2006

    és allò que sentim molts obrers quan provem de deixar la pell sense la negror que refem.

    Orgull de classe.

    Jordi.

  • que placer, la locura[Ofensiu]
    Dante | 20-09-2006 | Valoració: 10

    m´agrada el teu escrit; Dejemos de ser cobardes y que los sueños esteé, pero dejemso de ser cobardessssss d e una puta vegada¡¡

  • sergi monserrat | 20-09-2006 | Valoració: 10

    Feia temps que no trobava per aquí un poema aixi, entre Gorki i Martí Pol, parlant dels treballadors, sense paraules sobrants.

    Endavant!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60724 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.