Ja no queda

Un relat de: Respira!!

El més difícil està per arribar,
a vegades penso que ja no hi ets,
i sols eixos moments em fan oblidar la realitat
tan sols queda una lluna plena
per a dir-me adéu paulatinament.

Ja no notaré la teva presència,
a poc a poc t'oblidaràs de tot,
a poc a poc començaràs a menjar-te el món.

Comentaris

  • tramuntana | 14-09-2005

    És un poema trist... està molt ben trobat, és curtet, però m'ha agradat molt. Em sembla que és el primer que et comento!! bueno, quan tingui més temps et comentaré algun més!!! ((és que ara amb l'insti...................))

    laura^^