Cercador
Realitats
Un relat de: Respira!!- Compartir:
El meu cap diu que,
en eixes galtes que me tornen boig.
El meu cor,
en eixos llavis, que desitjo.
Que mai els tindre més,
que mai podré oblidar.
Sóc desgraciat?
No! Sóc com el de conte
Que s'amaga davant la realitat,
la realitat que s'amaga
darrere d'eixos llavis,
darrere del teus petits ulls,
que ahir no podia deixar de mirar.
Comentaris
-
veig que...[Ofensiu]kispar fidu | 23-01-2006
vas pensar en deixar de Respirar per aquestes pàgines!!!! però m'adono que t'hi vas repensar, i sincerament penso que vas fer ben fet, ja que trobo que entre totes aquestes paraules enmig de la xarxa pots trobar-hi sentiments, sensacions, somnis, curiositats i un munt de màgia en cada frase!!!
Les realitats de l'amor... és el què té...
apa! que vagi bé!!!
Gemm@ -
Una mica trist[Ofensiu]AINOA | 16-09-2005 | Valoració: 9
Que vols dir quant dius que segurament sera l'ultim?.
Desitjo i espero que no ens deixis d'escriure relats.
Aquests poeme m'agradat molt, malgrat que el trobo una mica trist.
Una abraçada.