Definitivament

Un relat de: Respira!!

Definitivament,
ja no em queden paraules,
ja no surten
ja no queden paraules boniques que dir.

Definitivament,
cada dia t'estimo més
t'enyoro
et cerco als meus somnis
i fins allí, dintre de mi
em dius que no

La llagrimeta que surt
ja no es per tu
es pels dos,
pel que ens passa.
perquè no ens deixen.

Per la nostra derrota,
pel nostre desig
exiliat fins del exili
de Iecla, de la lluna
vora el precipici,
dins de mi, dins de tu


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer