JA M'HE PERDUT

Com una nena petita he sortit del cotxe en marxa donant un cop de porta.

I he sortit corrent, com si d'una pel·lícula es tractés.

Volent fugir en aquest moment, desparèixer, deixant-ho tot enrera, tenia ganes de cridar, de plorar, de colpejar-ho tot.

I tu em truques i em fas plorar, i et demano que em deixis, deixa'm plorar, ara.

Tu dius que m'he sortit amb la meva, que no pots parlar amb mi, que dóno l'espectacle, saps, a vegades m'agrada donar l'espectacle, ser la protagonista d'una història per un moment, i desfogar-me.

Com que no es pot parlar amb mi?, porto tota la meva punyetera vida parlant, dialogant, intentant ser una bona persona, intentant ser el que tothom vol que sigui, i em pregunto, si en realitat sóc una mala persona, una vividora, una toxicòmana, que li agrada estar penjada i que ha viscut una GRAN mentida??

Vull reflexionar....per uns instants, deixa'm pensar amb el que en realitat sóc,
perquè ja m'he perdut.