IV (Els fonaments del Carmel)

Dues màquines maquillades
de gunita a la caverna
com amants empostissats
presoneres del destí.

Les nostres mans són el túnel
que ens separa algunes nits
quan les carícies formen llates
entre dos cossos nus.

Els nostres ulls són el subsòl
entre Llobregós i Bernat Bransi
com una encavallada de flames
impedint despendre's el foc.

Dues ànimes malaltes
buscant refugi als raigs de sol
que s'escolen entre les reixes
d'uns baixos poblats de passió.