XV (Els fonaments del Carmel)

És primavera -diuen,
però la boira humiteja
la memòria agosarada
dels cirerers florits

El temps defuig
la passa que l'omple
amb el neguit

perseguit
de guspires negres
mirall d'asfalt

El temps és aquell armari
que vaig perdre quan trepitjava
fulles de faig seques
i mirava a un altre lloc