XVI (els fonaments del Carmel)

Un relat de: Entetoi

A la duna de les remors seques
s'aixopluguen somnis de ferma feblesa
mentre la fondària del miratge
rau a l'efímera desmemòria.

Ens movem per no acompanyar
la mort que somriu
a cada envà del nostre cau.

S'empresonen frecs de pell
que cobrien estàtiques veritats
com viatges d'ansietats enclavillades.

I mentrestant el sol no crema
les pors enganxades a cada gra de sorra
que fa volar el vent en aquest desert perdut.

Comentaris

  • Entre el XVI i Trepitjava[Ofensiu]
    subal | 05-04-2005 | Valoració: 10

    M'he decidit per comentar aquest.

    Reconec que no és fàcil entrar en aquest món que exposes. Cal llegir-te més.

    Val a dir que em movia entre aquest poema i l'altre, i com un termòmetre, pujo cap a dalt amb la calor, i per dèu, que aquest poema me n'ha fet venir!

    La ultima estrofa demostra que tu deus haver estat en algun desert dels de veritat, i potser també en algun de metafòric. Potser m'equivoqui en tot; encara no he aprés a entendre massa la poesia.

    En canvi, Trepitjava fot un fred que't cagues! I l'epitafi és la llet; perdre un armari? Ensena'ns més cartes, va, que encara no dominem el teu univers simbòlic!

    _______________________________________
    No acostumo a qualificar numèricament, però farem una excepció, perquè és el primer que et comento, i entetoi i jo; ets dels pocs autors de poesia de la plana que no practica l'autoajuda!