En vaga de fam

I com creuar fronteres.
Guspires de sal -vitralls
dels déus- que claven saviesa
a onades que llepen
estómacs en vaga.

Rauen paraules
que burlen la fam
quan al teu desig
li manca una flor.

I jaus a l'extrem
-cobrellit de primavera-
de les hores reincidents
-com el mar seguit del vent.