Cercador
Intacte
Un relat de: elenam- Compartir:
Sóc com la pedra que no es mou,
com la pols que trepitgen i encara hi és,
com l'escultura de pedra que queda intacte
com aquests ulls que resten dintre un quadre
i com la imatge perdurable d'un dia sense fi.
Comentaris
-
La duresa de la pols[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 01-03-2011 | Valoració: 10
La pols és molt dura, la pedra s'esmicola i nosaltres som tant una cosa com l'altra. Poesiassa! Breu, concreta, viva, emotiva i reflexiva. Contundent. Però què som? Una abraçada ben certa.
Aleix
-
Mirem...[Ofensiu]AVERROIS | 28-02-2011 | Valoració: 10
...la vida com passa, a vegades com tu dius, com si fossim fora d'aquí en un altre indret, com si la nostra vida fos una pel·licula a la que hem de posar un títol.
Una abraçada.
