Grisor

Un relat de: elenam

Gris la mirada
que és buida i profonda
i es perd en els silencis,
gris el somriure
que s'esvaeix sota fosques nits que s'apaguen,
gris per ón s'escolen tots els granets de sorra
que mica en mica han anat omplint espais de temps,
gris el que sento
com un forat que em perfora i em treu l'aire de bells matins
gris el color de la pell que poc a poc es marceix
i busca llum i claror.

Comentaris

  • Sí, de vegades sentir que la vida és gris[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-05-2013 | Valoració: 10

    que el sol no il·lumina, que els colors no existeixen, que l'alegria ha fugit i no sembla voler tornar. Però no hi ha res que sigui per sempre. Malgrat que la pell es vagi marcint, la il·lusió pot tornar a renaixer i l'amor donar color a les coses.
    El gris es pot convertir en una paleta cromàtica.

    Bona primavera-

  • La vida [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-04-2013

    no està sempre envoltada de grisor. La vida és una simfonia de colors tot i que, a voltes, preferim la companyia del gris.
    Crec que la teva poesia és d'aquelles que s'ha de llegir a poc a poc, paladejant-la , assaborint la bellesa de tot el que dius.
    Felicitats, elenam!
    Una abraçada

  • hem d'agafar la paleta dels colors...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-04-2013 | Valoració: 10

    i començar a pintar aquest paisatge gris que descrius amb colors vermells, grocs, verds, taronges... colors vius i plens de caliu

    gràcies a tu elena pel teu contacte
    i una abraçadeta ben plena de color :-)
    joan

  • La fi de la grisor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-04-2013 | Valoració: 10

    escrivint poemes així de bells la grisor ja pot començar a dir adéu. Es tornarà un gris platejat, claret, perfecte per a difuminar els pensaments dins les lletres. Segur que després d'escriure aquest poema t'has sentit millor, m'equivoco? Aquests dies de Setmana Santa he gaudit molt d'un Sant Feliu de Guíxols gris i plujós. Passejar per un port amb impermeable i sota un gran paraigua és un autèntic plaer pels sentits. Una abraçada ben forta, que se'n recorda de la teva presència a les portes d'una biblioteca.

    Aleix

  • Simple complexitat [Ofensiu]
    Eloi Miró | 31-03-2013 | Valoració: 10

    Versos tristos, grisos... em transmet la visió d’una fotografia en blanc i negre que en mirar-la recordes els moments passats al costat d’un ésser estimat

    salutacions

    Eloi

  • elenam[Ofensiu]
    Gabriel M. | 31-03-2013

    Tristos versos, freds, amb desànim, però molt bells.

    Gabriel M.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: