Cercador
Inspiració
Un relat de: prudenciRes més cruent
que la mussa espatllada
de tanta veu trencada
cridant-li al seu socors.
Res més roent
que la rima espatllada
de tanta ánima errada
per els camins del cor.
I a la fi res de nou ,
i la paraula encesa
de l´amor fet promesa
per tants anys de cuisor
en el polç i en les venes
sense glóries ni penes
ni on sadollar-se el cor.
Tens premi de tristor,
tens corona de espera,
ets com la primavera, entre frets i doiors
Demá serem els dos, potser,
i ma poesia
plena de sol i serena
per ésser junts els ambdós
jo sol, i tu .....lluna plena,
l´Autor
344 Relats
255 Comentaris
354416 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Reneixo com el bosc, sóc el camí, us porto fins la llum, demà què direu de mi.Últims relats de l'autor
- La cova de l´Arc de Sant Martí
- Pluja de pau
- Tot just estem començant
- Llençol blau
- Natura
- Sonets encadenats
- S´ha acabat
- Or potable
- Mentre rego les llambordes
- L´home de la genollera roja: ultim: Addenda
- L´home de la genollera roja VIII
- L´home de la genollera roja VII
- L´home de la genollera roja VI
- L´home de la genollera roja V
- L´home de la genollera roja IV