Índex d'humitat

Un relat de: Tanganika
Li ocorria cada vegada més sovint. Llegia, potser fixant-s'hi poc, tal volta massa de pressa (en conjunt amb el ritme de vida imposat externament que sí, era el responsable de les migranyes, dels ulls adolorits com si un residu de mal de cop de puny no acabés de retirar-se). S'errava en llegir un mot substituint-lo per un de semblant. Un canvi d'una o dues lletres que des de la ment profunda l'Òlia activava per mostrar una part subconscient, així s'ho analitzà arran de nocions de psicologia i la presència Freud en uns prestatges.

D'aquesta manera entenia 'esconyar' en comptes d''escanyar'; 'cabró' en comptes de 'carbó'; 'colló' en comptes de 'color', exemples que no li agradava tenir presents. Què reflectien, de la seva sexualitat?

La dona de trenta-nou anys (i escrigué 'trenta-bou' i rigué) havia après que el matrimoni sinonimitzava una garjola. N'esdevingué al·lèrgica després de la separació que ella llegia 'supuració' o àdhuc 'superació'.

L'Òlia havia de ser una ànima lliure, sense compromís continu i estipulat. La que li va fer un reiki per ajudar-la a dormir seguit i assossegada li ho va ben recalcar. Acabada la sessió la guaridora va necessitat reposar sis mesos que es ben podia permetre gaudint com gaudia d'una pensioneta vitalícia degut a una desviació que se li etiquetà d'esquena. Mostrava, aquella dona, un nas ganxut amb l'habilitat que el podia flexo-estirar acusadorament per desviar qualsevol mal en format inspeccions laborals que intentessin denunciar les seves activitats bioenergètiques sense paperassa.

L'Òlia creia -un xic cegament- en les atraccions vibracionals, que no eren pas cosa de fira. Emanaven del cossos. La sanadora li explicà el tema més amplament i s'ho acabà d'empassar. Cobrà no pas barat: mercès a ella l'Òlia es desprengué d'una depressió de pressió esclafadora. Respirant pel nas, i no escriuria 'nus', i no per la boca, es lliurà a viure descasadement. Sortosament disposava d'economia: netejava i cuinava per a tres vells veïns no massa vells i gens verds i negats -per tradició i costum i les seves traspassades venerades mares- a les activitats domèstiques.
L'Òlia s'enamorà de l'aplicadora de reiki, que es deia Luda, amb vint anys més d'existència que ella. Va esdevenir-se quan feia mesos de la teràpia. Es van trobar en un carrer cèntric en una plaça amb bancs disposats concèntrics, com l'escena d'un somni rar que haurien protagonitzat. Van asseure's en una terrasseta decorada amb testos d'argila cuita lluint vernís verd campestre. Van engegar els mòbils gens curiosament alhora, tan bon punt van aclofar els glutis. Un cul estret i fort, masculí; l'altre, amb rodoneses toves, un pèl de flaccidesa, d'estil fèmines Rubens. Els va aparèixer en pantalla el temps que faria, la temperatura...Ni l'Òlia ni la Luda van interpretar els signes gràfics 'índex d'humitat' fent-los cas. Aquell índex no calia, que ja el compartien. Posava: 'índex d'humanitat'. Afins, el començaven a compartir, a la parella-manera que resultés, fidels a la seva naturalesa. 'I has llegit 'naturalexa?' 'Bé, sí...no seria 'naturalesa complexa'? Hahaha'. Cosa de les àures, sentencià la quasi sexagenària nedant en els iris -i afegí una 'c', il·luminació de ciris? La cera calenta regalimant, les flames, la solemnitat...- de la gairebé quarentena -que, amb tot el vistiplau no respectaria- amb un somriure replè de complicitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

189 Relats

183 Comentaris

97284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).