Incògnita

M'he quedat glaçat, com aquesta única escena estàtica on només flueixen la pluja, els pensaments i els sentiments dels protagonistes. Has retratat magistralment el moment amb totes les seves incerteses i dubtes: com reaccionarà ell davant la frustració? Avui no, però demà, obrirà ella la porta? El penediment d'ell és sincer? Refaran la parella o es repetirà una altra vegada la mateixa història? Incògnites de la vida.

Et felicito per aquest poema que, sense cap acció i sense morbositat, ens parla del problema de la violència domèstica d'una manera realista i dramàtica.

Quim

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull (recorda que es poden presentar un màxim de 2 poemes), dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC

com és que, aquest preciós poema, no té més comentaris.
Encara que et sembli una incongruència et diré que he trobat en ell, una duresa immensa però embolcallada de paraules bellíssimes
i una gran quantitat de valentia i fermesa.
Felicitats, demises!

Gran poesia, gran poesia de sensacions i d'imatges en blanc i negre, plenes de por, dubtes i fotografies que ho reflecteixen perfectament. Veig una gran por, una gran animalitat intentant entrar a la casa i una mirada poruga, lògicament poruga, darrere les cortines. Tot són imatges, tot són fotografies, tot són pensaments en veu altra. Tot és poesia. Felicitats! Una abraçada.
Aleix

Interpreto que aquest poema de denúncia és la proclamació de la decisió que pren una dona, víctima de maltractaments, de no voler tornar a conviure amb l’agressor.

Al llarg del poema, però, ens deixes clar que les incògnites acompanyen a ambdós personatges. El futur és incert.

Ens seguim llegint,

Núria