Inacabat

Envoltat de paraules que ni tan sols escolto,
que em parlen d'històries que no vull sentir,
d'un passat que recordo en fotogrames borrosos,
de vivències que queden reposant en l'oblid.

Somrient a la cara de qui més odio,
admirant a tothom que m'hagi fet mal,
dient-me que mai seré allò que somio,
que si tal que si qual, que si qual que si tal.

Obviant les idees de tothom qui m'envolta,
sobre allò en que creiem que pensem el mateix,
malgastant les paraules amb algú que no escolta
mentre un vell rellotge va deixant pas al temps.

Imaginant impossibles i fet quasi reals,
intentant fer memòria d'un moment feliç
esgotant les opcions de reviure un vell somni
admetin - per collons- que la vida es així.

Llegint sobre coses que no m'interessen
sobre allò que un bon dia un o altre va fer
apartant-me de llops amb pell de xai que es disfressen
de tot allò que no son i que mai podran ser.

Mirant mes lluny d'on els meus ulls arriben
per a veure el que hi ha darrere l'horitzó
Agafant tots aquells trens que mai més no passen
per baixar a la parada que em digui el meu cor.

Dormint al costat de ningú i de no res
abraçat a l'espai que queda entre el meus braços
intentant convertir estones en moments dolços
per a poder-ne tenir mes de dos i de tres.

Intentant fer memòria d'Allò que no recordo
sobre belles paraules que del cap m'han marxat
Pensant que no sé per que no li poso
punt i final a un poema inacabat.

Antoni Vilageliu