Números vermells

Però baixem a terra. Parlem de l'economia que ens interessa a tots. L'economia casolana. La dels problemes a finals de mes, el conill per Nadal i el cinturo estret. La de la immensa majoria de la societat. Posem per cas, una parella jove. Dues persones d'uns 30 anys que han decidit establir-se com a parella i s'han comprat un pis. Tots dos treballen. El primer membre té un ingressos de mil dos cents euros. El segon de vuit-cents cinquanta. Avui en dia no es gaire difícil pagar una quota mensual de mil cinc-cents euros d'hipoteca. Per tant aquesta parella ja ha de fer servir tot el sou del primer membre, mes el trenta-cinc per cent del sou del segon per a pagar l'hipoteca. En còmput global, el cinquanta-vuit per cent del total dels ingressos de la parella son exclusivament per a la hipoteca. Ara cal sumar-hi el cost de la vida, i òbviament tots els rebuts de subministres, serveis, etc. Conclusió: La parella no arriba a fi de mes.


Anem ara al sector motor de l'economia espanyola: La construcció. Si el sector de la construcció s'enfonsa, Espanya hi va al darrere. La construcció es un dels pilars bàsics de l'economia de l'estat i indirectament pot arrossegar el setanta per cent. Es a dir, si el sector de la construcció s'enfonsa, l'efecte dominó arrossega el setanta per cent de l'economia d'Espanya. I si tenim en compte que Espanya no fa una aposta clara per la competitivitat dels altres sectors de, el desastre es encara major. Les dades indiquen un lleuger descens en les ventes de pisos. La situació pot tenir una gravetat major de la que molts es creuen. S'està creant una tendència, que consisteix en fer-se enrere en la compra del pis tot amb el risc de perdre els diners aportats com a entrada. Per tant hi ha una quantitat important de pisos que estan teòricament venuts però que a la practica no ho estan. Falta veure que passarà amb aquests pisos. Si es vendran o al .contrari la venta es perd. En el mes pessimista dels caso un percentatge important dels pisos que actualment consten com a venuts, no ho estaran. Per tant les dades de ventes de pisos seran molt pitjors en un futur.


Tornem a l'hipoteca. Es un error pensar que la crisis hipotecaria que viu Espanya, no es greu. Que si ho fos, els bancs hi posarien solució. Greu error. La política de la majoria de les entitats bancàries espanyoles en els últims anys ha estat demanar a entitats de l'estranger crèdits per a pagar la totalitat de l'hipoteca del client. D'aquesta manera, l'entitat bancària es un simple intermediari entre el client i l'entitat de l'estranger que es qui realment dona el crèdit i que realment l'ha de cobrar. Que passa? Doncs que si el client no paga, el banc se`n frega les mans i qui realment te el problema es l'entitat estrangera.. Un problema cada vegada mes extens que crea un altre problema encara mes important: En aquest moment a l'estranger existeix una desconfiança molt important en Espanya. En altres paraules: Espanya s'està convertint en el morós d'Europa. Un problema greu a llarg termini. De la mateixa manera que quant algú que ens deu diners ens en torna a demanar li diem que no, quan les entitats bancàries vagin a demanar mes diners a entitats estrangeres la resposta serà negativa.


Durant molts anys, l'economia d'Espanya s'ha salvat gracies a l'estabilitat d'Europa. La política econòmica continua en mans de UE però ara les ajudes europees son per als nous membres de la unió que tenen una situació econòmica mes precària. Per tant, per aquesta banda també se'ns presenten maldades.


Preocupants son les previsions. Com preocupants son les dades en que es basen. Si res no ho atura, la crisis econòmica pot tenir unes dimensions molt mes important del que som capaços d'imaginar. Tot i que ara, amb eleccions a la vista, el govern central s'entesti en negar-ho. La previsió econòmica per a l'Espanya dels propers temps, te un nom: números vermells.