Educar Persones

Avui en dia, l'educació de les generacions actuals, deixa molt que desitjar. No parlo únicament del fet didàctic, que també, sinó de l'educació com a fon de valors, de moral. Ja es prou greu que un noi de 14 anys no sàpiga qui son els Reis Catòlics, que va succeir a la guerra civil, o qui es l'actual President de la Generalitat. Però es encara mes greu el fet de no saber comportar-se. Poso per exemple l'autobús. A Terrassa, cada dia hi ha una gran quantitat de nens i joves que agafen l'autobús per a traslladar-se de casa a l'escola o a la inversa. D'aquests, si l'haguéssim de xifrar en percentatge els que s'aixequen i li cedeixen el seient a una persona gran quan entra, serien -i essent generosos amb les xifres- el cinc per cent. Això tirant a l'alça. No es demana tanda quan s'entra a una botiga. No es cedeix el pas a la gent gran a les voreres. Els passos de vianants queden com a simples elements decoratius de la fesomia urbana. I l'etcètera es massa llarg com per fer-lo cabre tot en un article d'opinió.

S'estan perdent valor bàsics. Aquells valors sobre els quals s'ha fonamentat la nostra societat. Aquells valors pels quals Catalunya ha arribat a ser una nació amb una societat oberta, integradora, amb sentit del respecte i de la justícia, i amb uns valors humans que la fan única al món des de fa segles. L'esforç, el respecte, l'autoritat, el mèrit, la disciplina. Tot això ha quedat en un segon terme. Avui en dia, sembla que es més important dur roba de marca, tenir un IPOD millor que un MP4 i no diguem que un MP3, o tenir l'últim joc que ha sortit de ves a saber quina vídeo-consola.

No cal cercar-li culpables a aquesta situació. Els culpables som nosaltres mateixos. Això esta clar. Si nosaltres mateixos no tenim clares les nostres obligacions com a individus, no esperem que un noi de 6 anys les tingui. Per tant cal posar les coses a lloc. Cal que tinguem clar els valors bàsics d'una societat. Cal que els apliquem a la nostra vida. Cal que els ensenyem a les generacions venidores. Diu la refranyera popular que rectificar es de savis. En aquest sentit doncs, fins ara hem pecat de babaus.

Però, com podem canviar aquest fet? Com podem recuperar els valors? Doncs, tornant a tenir l'esforç com a font del desenvolupament personal. Educant en el respecte, a la pròpia persona, a la família, i a la societat. Reconeixent el mèrit d'aquell qui aconsegueix els seus objectius amb esforç i tenacitat. Aplicant la disciplina. I ensenyar a respectar l'autoritat.

Dins de les famílies, cal recuperar el respecte als pares. Un pare i una mare, dos pares, o dos mares. La definició de família ha variat en els últims temps. Però lamentablement, n'ha variat també el funcionament. Cal per tant recuperar els valors familiars.

A l'escola, cal recuperar l'autoritat del mestre. Cal que els estudiant respectin la figura del professor. Difícilment un equip docent se'n sortirà amb la tasca educativa si no se'l respecta. I això passa també per els pares. Si un mestre castiga un estudiant, el castiga i punt. Alguna cosa haurà fet.

En la societat, cal educar en el respecte. La justícia. La preocupació per el mon que ens envolta. Mostrar els errors del passat i aprendre'n de cara al futur. Ensenyar a valorar l'entorn. I fomentar la participació en la millora del nostre món.

En definitiva, cal fer autocrítica, donar un pas enrere i començar de nou. Replantejar-nos el nostre comportament com a éssers d'aquest mon. I sobretot, traslladar a les noves generació la sensació que això no es un campi qui pugui, ni un ruc l'ultim, i que val la pena apostar per les persones