IN MEMORIAM DE LA TELEGRAFIA ÒPTICA I DE LA TORRE SITUADA DALT DEL PLA DE L’ÀNGEL AL TERME DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
La Paquita Dorca Gibert, em preguntava si havíem publicat alguna cosa de Pontós, a la comarca de l’Empordà sobirà.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/06/escola-publica-de-pontos-anterior-la.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/06/santa-anna-mare-de-santa-maria-pontos.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/07/sant-marti-de-pontos-lemporda-sobira.html


M’enviava una fotografia de la torre de telegrafia òptica – totes son quasi iguals – situada dalt d'un turó del pla de l'Àngel, del que agafa el nom, és mal costum del REINO E ESPAÑA, relacionar les activitats militars amb la religió.



Patrimoni Gencat
ens diu; torre de telegrafia òptica situada a uns cinc-cents metres al nord de Pontós, dalt d'un turó, a 146 metres d'altitud.
La torre que avui podem veure és un fort fuseller del segle XIX de planta quadrada.

També serví de torre de senyals de telègraf òptic.

La torre fa uns vuit metres d'altura.

L'aparell és de pedruscall i fragments de rajols i teules arrebossat. Vora els angles sud-oest i sud-est de la torre s'endevinen els fonaments d'una construcció anterior.

Aquesta torre es va reforçar afegint més espitlleres com s'observa als pisos superiors, al terrat i a la garita de maó situada en un angle de la coberta. Després de la restauració veiem que la torre té una planta baixa amb espitlleres tot al voltant i que a una de les façanes hi ha una porta d'accés elevada al primer pis i una finestra al segon pis. A la façana oposada s'observa una finestra centrada a cada pis. Hi ha una cornisa al terrat al qual es pot accedir a través d'unes escales per l'interior. Els marcs de les obertures, la divisòria que separa la planta baixa del primer pis i la cornisa són fets de maó.

La telegrafia òptica al REINO DE ESPAÑA, més enllà dels interessos espuris d’alguns dels prohoms polítics del moment, va suposar una GRAN despesa econòmica feta en detriment conscient i voluntari, del que NO EREN ALESHORES DRETS CIVILS, l’educació, la sanitat, la cultura, la protecció social,...

Aquesta torre de Pontós, que es coneix com de l’Àngel , per trobar-se situada en un pla conegut amb aquest nom, pertanyia al ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona.

La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.

Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850. La fortificació addicional d'aquesta torre és a causa del nou ús militar que va tenir posterior al desmantellament de la línia civil.

Aquesta torre del ramal de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l'anterior desapareguda del coll d'Orriols (Bàscara), a 6,5 km.
Anterior a aquesta torre desapareguda hi havia la de Fellines, a 4,5 km de distància.

La torre posterior de la torre de l'Àngel era la del Castell de Sant Ferran (Figueres), a 9,5 km.

La telegrafia òptica era un sistema que es basava en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veia des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repetia en direcció a la torre següent ; d'aquesta manera un missatge es podia transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia.

Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar.

Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.

Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.

A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar.

Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.

Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.

Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars.

D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya. que va deixar però, com a testimoni les torres de telègraf.

Com és mal costum al REINO DE ESPAÑA, ningú va demanar responsabilitats per les grans despeses esmerçades en aquest projecte.

Comentaris

  • Torres[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-06-2020

    És interessant això de la telegrafia òptica. Sabia que hi havia una torre a Cambrils, al passeig marítim. He vist que també n'hi havia una a Salou, al camp, al turó del cap Salou, però no l'he vista mai. Per cert, tant a Cambrils com a Salou hi ha torres més antigues que són els símbols del poble. T`hi podries deixar caure algun dia.
    També veig que a Tarragona es feia servir la torre octogonal de la muralla medieval, davant de la capçalera del circ. Bona vista havien de tenir...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6272 Relats

711 Comentaris

4356170 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com