Cercador
Imatges...
Un relat de: diesi- Compartir:
Era un divendres i amb l'escola anàvem d'excursió a un museu avorrit. M'esperava un llarg dia avorrit i trist, molt trist.
Quan estava allà, asseguda en un seient de l'autocar, escoltant música amb l'MP3 i mirant com plovia rere els vidres, se'm va ocórrer escriure aquest escrit, no sé perquè a vegades se t'ocorren coses sense pensar-ho gaire. Devia ser l'única persona del autobús que no deia res, simplement pensava en el passat, en tot el que va passar en poc temps. M'esgarrifava en recordar que en un minut tot havia canviat de forma radical. Havia passat de ser la persona més feliç del món a la més desgraciada. Tot per un mal entès a destemps.
De fons sentia que la gent cridava i saltava, sense gairebé adonar-se que jo estava a punt de plorar; només de tant en tant, algú se m'acostava i em preguntava que em passava, jo movia el cap negativament (era incapaç de pronunciar una sola paraula sense plorar) i continuava la festa.
A vegades no fas res i tota la culpa cau sobre tu. En aquells moments em sentia com un iman que atreia tots els problemes cap a mi. Em sentia sola perquè els meus amics s'havien enfadat amb mi (encara no sé ni per què), el meu únic consol era la música que estava escoltant.
Per fi es va aturar l'autocar, bé, això de "per fi"... crec que era preferible que m'hagués quedat allà. El monitor ens va començar a explicar coses sobre l'univers que jo no escoltava. Em feia mal el cap, tenia ganes de plorar i les cames em tremolaven. Van passar les hores, les hores més llargues de la meva vida, però al final va arribar l' hora de marxar d'aquell museu tan avorrit.
Comentaris
-
wapixima[Ofensiu]magma | 21-01-2007
Aix ... aquest relat, on estava jo quan passava això ?? XD
Pos seria la primera en enfadar-me... però ja sabem tu i jo que estabem en males companyies... XD aix aix...
Wapixima, que molt macu el escrit.. i molt trist tambbé !!
Ens veiem aquesta tarda XD
mâgma & Diesi 4 êver -
Escriure és molt important[Ofensiu]jordi domènech i arnau | 15-10-2006
M'alegra molt veure com gent jove com tu, uns aneu incorporant a una cosa que és realment el món de la cultura.
Has fet un relat intimista que transmet molt bé unes sensacions, suposo que autobiogràfiques. M'ha fet pensar que tantes vegades, les preocupacions dels joves passen desapercebudes per la resta de les persones, tinc dos fills més grans que tu, i tot i els desitjos de comunicació que hi ha per ambdues parts, sé que no sempre me n'assabento del que els amoïna.
Fas una prosa fàcil de llegir, i no dubto que si treballes en qualsevol tema més de ficció, te'n podràs sortir prou bé. Et poso a la llista de persones per dir-te alguna cosa d'un projecte col·lectiu que estic pensant aquests dies, els protagonistes són joves de quinze anys i d'alguna manera cerco persones que escrigui històries i vulguin "apadrinar" un personatge, ja veurem que en surt.
Hi ha alguna coseta formal, sobre aquest relat, i altres que també t'he llegit, que podria millorar. Potser aquí no és el lloc adequat per fer de mestretites, o sigui que si tens interès en que te les comenti, m'envies un correu. Tinc l'adreça a la biografia.
Torno al tema que he començat. Escriure és cultura, com el que fas de tocar o cantar o moltes altres coses que les persones fem en funció dels nostres gustos i possibilitats. Pensa que la cultura te l'has de fer tu, amb totes les aportacions possibles de família i amics, i desgraciadament en menor mesura, de l'escola. Per aquest motiu, la majoria de la gent no hi arriba a entrar realment mai. La meva opinió, és que tenir cultura, no dóna diners ni assegura l'èxit social, però aporta una satisfacció a la vida que d'altra manera no s'obté. Benvinguda a la minoria. -
ostres,ostres,ostres[Ofensiu]monsvariats | 13-10-2006 | Valoració: 9
escrius molt be per la teva edat, noia tu arribaras molt lluny....continuare llegint d'aprop el teus relats
-
hilderoy | 12-10-2006 | Valoració: 10
iuupss, m'he oblidat de valorar-te!!
-
Wuola! ,ateixa sensació..[Ofensiu]hilderoy | 12-10-2006
Hola maca!!
Molts cops m'he sentit així... però el meu problema es que si només faig no amb el cap continuen parlant i preguntant-me què em passa fins que ploro!! Bueno..
Percert, jo sóc d'aprop de Malgrat, de Pala!!
l´Autor
84 Relats
514 Comentaris
129761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64