Il.lusions en joc

Quan sigui gran seré una mare perfecta!, però ara com ara, els meus projectes professionals m'ho impedeixen- Somriu amb picardia, i mira directament a la càmera.- Si us plau, no més preguntes personals.
El periodista li concedeix una treva.
- Parli'ns de la seva propera pel·lícula...

Ell ja torna i m'afanyo a canviar de canal. Encara fan anuncis, és igual, abstretament se'ls mirarà fins que comenci la segona part. Millor així.

- Nena, no tornis a comprar "Goldams" de llauna, s'esbraven massa.
- Perdona rei, no ho sabia.

Faig un esforç i somric, però ell ni tan sols em mira.
Atzar o gens, tan se val, la meva vida no interessa. Formo part d'aquella multitud, tan necessària per l'ordre mundial, d'administratives hipotecades, capitalistes, sempre a dieta i amb cel·lulitis. Sense dones com nosaltres, no existiria cap diferencia entre el desig i la rutina.

Ja tornen a córrer darrera la pilota i el molt beneit s'ho mira amb excitació.
Res el trauria d'aquest estat, ni que li digués que l'abandono pel seu millor amic. Tan de bo tingués aquesta opció!. Però què se'n pot esperar de mi, si mai m'he apassionat per res, he fet les coses pel simple supòsit d'haver de fer allò que se suposa que és correcte, com si les decisions hi fossin per mera cortesia.
La Contxi diu que com que no tinc problemes greus, em dedico a barallar-me amb mi mateixa. Què deu saber ella si es passa el dia fregant oficines. Em crispa que sembli més feliç que jo. Si més no, a ella lo quotidià de les coses no li pesa tot i tenir tres fills insuportables i un home masclista.

Ui! Quasi marquen. Mira-te'l! Ja estava mig dret amb aquell posat de mico tan propi d'ell.
I pensar que abans m'agradava que fes això!. Ara, odio que marqui el seu equip. És una situació en la que entre la seva màxima alegria i la meva absoluta indiferència es fa massa evident el nostre distanciament.
No hi trobo cap explicació. No sé com hem arribat a aquest punt, semblava que ara que tenim la casa, els cotxes, estem casats i podem viure la mar de bé, és quan millor ens ho hauríem d'estar passant i justament és tot el contrari.
La mare diu que ens convé tenir fills, però jo sé que no. No vull perquè no suporto la idea que ell sigui el pare dels meus fills. Què els hi pot oferir? .El mateix que a mi?. En el fons dec ser una dona egoista, menyspreable i del tot contranatural.

Mare de Deu, quins crits! I tot perquè l'àrbitre ha tret una targeta de no sé què a no sé qui... tan de bo li parlés així al guàrdia que em posa les multes d'aparcament. Potser així pararia.
Com puc estar pensant totes aquestes coses? Què em passa?. No entenc res i el pitjor de tot és que van passant els dies i aquest sentiment de rebuig s'agreuja. Què se suposa que s'ha de fer en aquestes situacions?. Voldria tenir algú amb qui parlar o si més no, conèixer algú que li hagués passat el mateix. És tot tan complicat!.

Renoi!. Acaben de marcar un gol de penal al seu equip! Quina satisfacció!
Com quan van despatxar a la bruixa de la Tere. Què pesada que era pobra noia, tot el dia darrera en Recasens. On la varen enviar? Ah, si a Andorra. Justament avui he vist que hi ha una plaça vacant en la seva sucursal.
I si li faig un correu? Al cap i a la fi, ella i jo sempre ens hem portat la mar de bé. Sí, sí que ho faré, i així de pas, que m'expliqui millor el de la vacant. Si ja hi tinc la feina em serà més fàcil marxar. Segur que encara deu estar soltera, millor, així potser podré estar-me un temps a casa seva. No em fa res tornar a començar. De moment, que ell es quedi amb la casa, després ja anirem a veure un advocat i tramitarem un divorci ràpid d'aquells.
Gent nova, ambient nou... Si, és just el que necessito. No hi perdo res, aquí ja res em lliga ni m'interessa.

Falten deu minuts per acabar el partit, val mes que vagi a dormir encara que no tingui son. Si més no, puc seguir pensant dins del llit i si ell arriba em faré la dormida, com sempre.

-Bona nit rei. Estic molt cansada...Vaig cap a dalt.
-La mare que els ha matriculat!. Tu creus, amb lo que cobren! Quina colla de dròpols!

Sí, quan sigui gran jo també seré una mare perfecta, però de moment, només desitjo canviar de vida.