Cercador
Quiescent
Un relat de: LletretaPer no engavanyar la calma,
La claror rogenca d'octubre
taca la foscor del insomni.
La tassa, encara plena, s'ha refredat
I les sabatilles, impertinents, t'esperen
com sempre, al costat de la porta.
Sento com el dol tímidament arriba,
com va mullant la pell dormida.
Llavors, tanco els ulls per veure't...
- No sé recordar allò que no puc oblidar.
Comentaris
-
Hola![Ofensiu]aigua de mar | 30-09-2006
M'agrada el teu poema. És dolç i tendre, però dur en el contingut:
No sé recordar allò que no puc oblidar -- real i dolorós com la vida mateixa.
Benvinguda. -
Thalassa | 17-08-2006 | Valoració: 9
realment preciós. Això d'anar descobrint autors està molt bé.
Mira't un pel les faltes d'ortografia, que crec haver-ne vist alguna.
La resta, m'encanta la melangia que se'n desprén, és un poema pausat, plàcid, agredolç...
una delicia per a un dia com avui.
Felicitats!
Thalassa
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
-
Present ...[Ofensiu]rnbonet | 25-11-2005
...i passat es donen la mà en aquest curt, però captivador poema.
PS. -No acostume llegir poesia sovint, ni escriure'n. Però comente tots els que m'ha comentat.
-
Genial!![Ofensiu]agasc000 | 23-11-2005 | Valoració: 10
Carregat de sensacions i significat . . . l'autor transmet molt be els sentiments.
Una petita obra mestre.
Valoració mitja: 9