Quiescent

Un relat de: Lletreta

Per no engavanyar la calma,

La claror rogenca d'octubre

taca la foscor del insomni.

La tassa, encara plena, s'ha refredat

I les sabatilles, impertinents, t'esperen

com sempre, al costat de la porta.



Sento com el dol tímidament arriba,

com va mullant la pell dormida.

Llavors, tanco els ulls per veure't...

- No sé recordar allò que no puc oblidar.




Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    aigua de mar | 30-09-2006

    M'agrada el teu poema. És dolç i tendre, però dur en el contingut:
    No sé recordar allò que no puc oblidar -- real i dolorós com la vida mateixa.
    Benvinguda.

  • Thalassa | 17-08-2006 | Valoració: 9

    realment preciós. Això d'anar descobrint autors està molt bé.

    Mira't un pel les faltes d'ortografia, que crec haver-ne vist alguna.

    La resta, m'encanta la melangia que se'n desprén, és un poema pausat, plàcid, agredolç...
    una delicia per a un dia com avui.

    Felicitats!

    Thalassa



    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • Present ...[Ofensiu]
    rnbonet | 25-11-2005

    ...i passat es donen la mà en aquest curt, però captivador poema.
    PS. -No acostume llegir poesia sovint, ni escriure'n. Però comente tots els que m'ha comentat.

  • Genial!![Ofensiu]
    agasc000 | 23-11-2005 | Valoració: 10

    Carregat de sensacions i significat . . . l'autor transmet molt be els sentiments.

    Una petita obra mestre.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Lletreta

2 Relats

8 Comentaris

2553 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Últims relats de l'autor