II

Un relat de: donzella blanca

Sols vull un lloc tranquil on caure mort,
m'imagino llavors el teu ventre de brotants tijes,
pel maig, després de la pluja neta i brillant,
despertant a cada flor que quedava sense viure.

Comentaris

  • Llibre | 10-08-2005

    I potser és en aconseguir un lloc on descansar, quan també arribes a imaginar-lo. Fins aleshores, tot just és un somni eteri que no pren forma.

    Després, per fi, un espai de terra que s'obre a la vida.

    Dens. Tancat. Simbolista, potser?

    Fins la propera,

    LLIBRE

l´Autor

donzella blanca

9 Relats

9 Comentaris

7330 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La meva dèria a esriure (sobretot poemes), començà de molt jovenet.
Algun premi als Jocs Florals d'EGB em va acabar d'animar.
Després l'amor, la festa....
Durant l'adolescència i actualment m'he endinsat a la poesia de forma quasibé automàtica i psicodèlica.

Últims relats de l'autor