Cercador
IV
Un relat de: donzella blanca- Compartir:
Cada so, paraules, teves i meves,
el tacte imprecís t'acarona el jersei,
et dic adéu i sona una sirena,
soroll de rodes de trens
que llisquen sobre els raïls.
La teva companyia, fou sols maledicció,
i estic perdut, com de diumenge,
sembla absurd pensar ara el teu ventre.
Quan corro pel carrer, et penso,
i sembla que m'has ocupat sencer,
sembla com si m'hagis près
mitja vida com si res.
l´Autor
9 Relats
9 Comentaris
7333 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
La meva dèria a esriure (sobretot poemes), començà de molt jovenet.Algun premi als Jocs Florals d'EGB em va acabar d'animar.
Després l'amor, la festa....
Durant l'adolescència i actualment m'he endinsat a la poesia de forma quasibé automàtica i psicodèlica.