Cercador
I
Un relat de: donzella blanca- Compartir:
Ara que com roca baixo per la tartera,
em deslligo de la muntanya per no tornar-hi a pujar,
sóc una més de l'amuntegament,
vull ser pedra de riu en aquest viatge,
en el que acabaré desapareixent.
Però tant se val, acabaré sent arbre,
o animal de dins el bosc,
per formar part de l'immens, lliurement.
Comentaris
-
Llibre | 09-08-2005
No ets roca... sinó que ets com roca, i en la davallada cerques el desmembrament d'aquell ésser del qual, en principi, en depens: la muntanya. Però malgrat això, prefereixes esdevenir un altre element: pedra de riu, arbre, animal de bosc... I tot plegat per aconseguir formar part de l'immens... mentre que abans pretenies deslligar-te i eres una més de l'amuntegament.
Curiosa simbiosi, la que et planteges. I curiosa modificació: passar de ser una més a formar-ne part.
Fins la propera,
LLIBRE
-
donablanca | 28-07-2005 | Valoració: 10
un cant d'optimisme per la vida. un impuls vitalista i energètic.
tant aquest com els altres poemes.
(som veïnes aquí a relats) -
cullons!!![Ofensiu]xavi43881 | 13-07-2005
els he llegit tots, del V al I i tots son tant descriptius........ alhora hem tornen records de moments viscuts molt precissos amb tu, endavant company!!!
ens veiem aviat!!!
l´Autor
9 Relats
9 Comentaris
7329 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
La meva dèria a esriure (sobretot poemes), començà de molt jovenet.Algun premi als Jocs Florals d'EGB em va acabar d'animar.
Després l'amor, la festa....
Durant l'adolescència i actualment m'he endinsat a la poesia de forma quasibé automàtica i psicodèlica.