Igual

Avui el dia és negra nit.
Cendres neguen la vista,
impedeixen respirar,
amaguen crits i visions
de carrers atapeïts
de rostres infeliços
i paquets de l'Hipercor.

I jo, que sé que tot es crema,
que sé aquest món no és fet per mi,
callo… i lleugerament somric.

Ulls apagats, abaixats, silenci…
Murmuris com a cançó de fons,
crits reprimits, mirades inquisitorials,
sentiments de falsa autocompassió.

I jo, que sé que vull alçar la veu,
que vull anar més enllà,
callo… i lleugerament somric.

Carrers atapeïts d'hipòcrites,
(hipotecats, cercant llibertat)
remuguen dels números vermells
i de la injusta que és la vida
mentre compren locions de felicitat
importades del Tercer Món.

I jo, que menyspreo aquesta gent,
m'odio, em veig com a igual:
callo… i lleugerament somric.