Deliri

Crepuscle anhelat
de foscors fugisseres…
estén olors de brisa
i imperceptibles sorolls de mar
que omplen de records
somnis sense sentit.

Plors i rialles, dolor
i plaer m'assoleixen
entre els llençols on
agonitzo.

Sento com exploto
dins del meu cos adolorit.
Ombres recorren les hores:
figures, cares de preocupació,
i jo… que no puc, que ja no penso.

Maleïdes parets que vibren.
Deliris que no tenen port.
Somnis que omplen i buiden
estances recobertes de pols.

I el dolor, constant,
esdevé el crit que m'acompanya.
El pit sosté pedres
que oprimeixen tot alè.

Ploro, i ja no sé perquè.
Transcorre dins meu
el temps entre la sang.
Somio, i tot torna a tenir sentit.

Somio, crido, ploro i ric.
Recordo, sento, veig i oloro.
No sé ben bé si aquest deliri
és febre o absència.