Nit de tempesta

Un relat de: malenka

Intento fugir entre la confusió
del temps, de l'espai….
Intento abocar-me, donar-me a tu
mentre entrelligo les meves mans al teu ventre,
mentre em perdo en la teva mirada.

Bafarades, espurnes de plaer
s'extingeixen amb els minuts, amb els segons…
Temps que marca els límits,
els camins que obliguen la nostra tria.
Abraça'm, retén-me al teu llit!
El desconsol marca la meva cara
-potser també els teus gests-.
Besa'm ara, mentre trona
dins i fora d'aquesta cambra…
Besa'm ara, com si fos l'última vegada.

Avui necessito les teves mans, els teus ulls,
tant com l'aire que m'ofega,
tant com l'atmosfera que em contamina.
Necessito les teves paraules
per poder plorar i sentir-me compresa,
per poder riure i seguir somiant.
Necessito saber-te a prop, sentir el teu alè,
el batec del teu cor, per saber que no estic sola,
per saber que no sóc l'única que té pors,
que no sóc l'única que vacil·la.

Vull perdre'm aquesta nit,
oblidar l'existència de tempestes, de llàgrimes àcides,
abandonar-me entre els teus braços protectors,
adormir-me al costat del teu cos...


… mentrestant, al carrer, segueixen plovent pedres.

Comentaris

  • aquesta protecció compartida...[Ofensiu]
    ROSASP | 27-02-2005 | Valoració: 9

    Aquest contrast entre el món intern i l'exterior que t'espera ple de dubtes i pors, està molt ben descrit.
    En l'amor i el caliu de la persona estimada, es veu minvat tot aquest efecte devastador que té el món molt cops, perquè comparteixes més que el cos, també aquesta vulnerabilitat que tenim. Moments en que res sembla poder passar, perquè estem protegits en un cercle màgic.
    Molt bonic el poema i també el títol que fa una doble menció a la tempesta teva i a la que al carrer esdevé quan dius que plouen pedres.
    Una abraçada i fins aviat!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de malenka

malenka

7 Relats

14 Comentaris

8569 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
miriamalenka@hotmail.com