I....

Un relat de: ac_16

I el teu record
s'esvaeix
com si fos fum
I aquelles mirades
es perden
entre els dies que fa que no et veig
I els teus somriures
s'han borrat completament del meu cor
Tantes nits
ploran per poder veure't
que per fi ara
puc assegurar
que ja no moriria
per un dels teus petons.

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    diesi | 07-11-2006 | Valoració: 10

    Aquest és el primer relat teu que llegeixo i m'ha encantat. Sobretot el final. Molt bo.

    1 ptó:

    b#NaT#b

  • SaReTa | 06-11-2006

    Estic segura que es un dels sentiments, no més maco, però sí més reconfortable, veure com ja no depens d'un persona i com la seva presència o el seu record ja no et tosega per dins provocan-te el més gran dels dolors...

    Felisitats per descobrir-lo ;) i sobretot per expresar-lo tan bé!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: