DE VEGADES FA MAL REMOURE EL PASSAT

Un relat de: ac_16

"Una d'aquelles tardes grises. Sense llum, sola a casa, sense res per fer. Una única opció.

Obro aquell armari, em poso de puntetes i agafo aquella caixa. D'un color verdós, freda de tan abandonada, tancada amb clau per no ser regirada per qualsevol tafaner, petita però amb un significat immens.

Busco la clau entre alguns fulls vells del calaix, m'acosto a la caixa, endinso la clau em el petit pany, li dono mitja volta i m'aparto.

Tinc por de reviure aquells dies?

Amb valentia obro la tapa i de cop m'envaeix aquella sensació en que tot el món és inexistent i tan sols hi som jo i la verda caixa.

Un instant fugaç. La porta de casa s'obre, i se sent en la llunyania un "hola?".

Amb nervis tanco la caixa de qualsevol manera, la torno a desar a l'armari, amago la clau al calaix i agafo el primer llibre que trobo i m'estiro al llit fent veure que llegeixo.

-Què fas llegint el diccionari?"

Comentaris

  • Diccionari[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 25-10-2006

    Potser el teu personatge et buscava a tu al diccionari (com dius que somies ser-hi...). Espero que si algun dia hi apareixes, sigui per haver fet alguna cosa, com tu dius, però bona!!!! Mira que n'hi ha que hi surten i no precisament són bons...

    Enhorabona pel relat!

  • Passat[Ofensiu]
    Naiade | 24-10-2006 | Valoració: 9

    Molt bo. A tots ens agrada tenir els nostres racons, els nostres secrets. Es una sensació única, que nomes ens pertany a nosaltres.
    Aquest relat m'ha fet pensar en un de meu que es diu "Temps passats". Si tens temps m'agradaria que amb donessis la teva opinió.
    Una abraçada

    Naiade

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: