hivern

Estenc els braços i em deixo anar
per la llarga rampa del passeig del moll,
costa a vall amb la bicicleta, a tota velocitat.
Com m'agrada sentir l'intensa olor de mar,
invaint tots els meus sentits,
sentir la fresca infiltrant-se per tots els porus
de la meva pell,
sentir la brisa suau acariciant el meu rostre, impregnant de la essència marina la meva pell d'animal de ciutat.
Res més em fa sentir més lliure i plena
que recórrer les platges solitàries una tarda d'hivern.
En la llunyania
veig la ciutat com una taca distant, difuminada en tons grisos i blaus metàlics. Com un gran monstre que
em guinya l'ull i que em diu que torni.
I aquí m'aturo i m'encamino cap al meu indret secret
amb els peus nus
i l'ànima reposada.
Intentant oblidant,
Intentant buscant en uns instants breus i etèris
tota la itensitat
i la plenitud, i el silenci que no trobo
entre els meus grisos i blaus metal.lics.
I deixo fondre els meus pensaments en la remor de la mar
perdent-me en el blau de les aigües eternes.

I es fa fosc
i tard.
I mai tinc pressa per tornar.