el que va ser

Un relat de: judita

El que va ser.

Blaus, blavíssims,
color de cel de migdia d'estiu.
Dolça mirada que per més que intenti
no aconsegueixo que formi part dels records
que no es fan eterns.
Es fa vívida enmig de qualsevol indret i paratge
que encuadren la meva existencia.
Per més que ho intento resta allí,
la teva mirada, els teus ulls fitats en els meus,
les teves paraules regirantse dins les meves entranyes,
movent els fils dels meus pensaments.
I tu on ets?
Et busco i no et trobo.
Ja no és el mateix.
Ara quan et miro no veig la blavor dels primers temps,
quan tot era tan pur, quan el foc encara era encès.
Les teves paraules ja no tenen la mateixa textura
Ni susciten en mi aquells pensaments.
Ara tot allò que sentia s'ha perdut, amb el temps.
Ara els teus ulls tenen el to grisaci del cel a l'hivern.
Color de cel d'hivern presagiant la tempesta.
Ara et busco i no et trobo.
Ara et miro i no et sento.
On ets?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

judita

4 Relats

2 Comentaris

3489 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00