herois anònims

Un relat de: john book

-D'aquí pocs dies agafaràs un avió que s'estavellarà. No hi haurà supervivents. Moriràs -

Les paraules van ressonar en la mitja foscor. Una única làmpada reposava al mig la taula on seien tots dos. La llum esmorteïda que s'evaporava amb prou feines il·luminava la cara arrugada de la bruixa.
Si fins llavors el nano estava espantat, després del que li acabaven de dir ja no es podia descriure el terror que el dominava.

-D-doncs, n-no agafo el vol i ja està no? i així no hauré de morir.- va respondre amb un fil de veu i mig quequejant.
-Tu mateix - va respondre la bruixa fitant-lo amb uns ulls massa grocs per ser reals - Volies la veritat, i jo només t'he dit el que he vist a la bola de cristall. Agafaràs l'avió i moriràs - va repetir amb la mateixa duresa.

La predicció s'havia acabat. La pitonissa va aixecar les mans esfilagarsades de l'esfera de cristall i amb un silenci inquietant va esperar la remuneració acordada poca estona abans. El nano es va aixecar, i gairebé tremolant es va desembutxacar els cinquanta euros que encara vivien arrugats dins els texans.

Alguns dies després, el Boeing 888 de Raianer va efectuar el seu vol sense incidències. No quedava cap reserva, però el seient de la finestra de la quarta fila de l'esquerra estava buit, l'ocupant previst no s'havia presentat a l'embarcament.
Cap al vespre, quan el nano tornava amb cotxe cap a casa seva després d'un dia monòton, va engegar les notícies de la ràdio. D'entrada, la confirmació de cap accident aeri el va alleujar de l'angoixa que havia acumulat des de la visita a casa de la bruixa. Després el va sorprendre una mena de satisfacció, com una punxada sorgida fruit d'una falsa heroïcitat: com que no havia pujat a l'avió, no s'havia estavellat, per tant ELL havia salvat tota la tripulació. Però a mesura que hi anava pensant no ho tenia tan clar: I si fos una presa de pèl d'aquella maleïda bruixa?. Poca estona més tard van començar a caure quatre gotes. Estava capficat amb el possible engany de la pitonissa, i això segurament el va distreure mentre agafava aquella rutinària corba, tot just abans d'arribar al seu poble. El polsim mig humit de la carretera va fer patinar el cotxe fins a fer-li donar una volta de campana, només una, però amb tanta mala sort que el cos del nano va quedar atrapat entre el cinturó i l'airbag, i mentre el cotxe voleiava, el coll li va fer un crec esgarrifós

Aquell vespre la bruixa sopava tranquil·lament a casa seva. La televisió va confirmar la inexistència de cap accident aeri. Una mena de satisfacció la va sorprendre: per un moment és va sentir la salvadora dels tres-cents quaranta-cinc passatgers del boieng 888 de Raianer que aquell matí havia volat sense incidències.
Després va recordar la segona visió que aquell dia li va oferir la bola de cristall, i que va preferir amagar davant d'aquell nano tan espantat: un cotxe bolcat i rebregat al marge d'una carretera. Dins, jeia el cos immòbil d'un jove, ajagut en una postura impossible i amb el coll trencat.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de john book

john book

3 Relats

5 Comentaris

2897 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Encara sóc policia, però no hi ha nit que no pensi amb la Rachel.