lletres de sang

Un relat de: john book

No suportava l'angúnia d'un tros de plàstic mig ennegrit per la humitat, i darrerament ja optava per ficar-se a la banyera sense l'estora de peixos blaus sota els peus, amb el perill de lliscament que això suposava.
Fins que va arribar el dia en què la pàtina de sabor la va trair. L'ampolla de xampú es negava a tancar-se, i l'esforç de tot el cos per aconseguir-ho sota una confiada estabilitat va resultar fatídic.
El peu esquerra va sortir esperitat endarrere mentre el cap li feia de contrapès i rebotava com una pilota contra la cantonada arrodonida de la banyera. Sort que el peu dret va continuar relativament ferm, i va evitar que quedés estirada com un llençol.
El cop sec i contundent la va deixar totalment estabornida, amb la immediata reacció de tapar-se el front amb la mà, just al lloc on glatia la ferida.
Després de retirar-la va comprovar amb sorpresa que no hi havia sang, res de vermell. Incrèdula, va tornar amb la mà a la zona del cop, i després de retirar-la novament, la manca del líquid espès es va confirmar.
Però continuava mig estabornida i el dolor creixia per moments. Una banya començava a agafar forma i, com si es tractés d'un minúscul volcà en erupció, una mena de lava calenta pressionava per sortir tan sí com no pel trau eixut que coronava el cràter.
Es va quedar ben quieta resseguint amb el dits la ferida, quan la va sorprendre una mena de pessigolleig, i després d'enretirar novament la mà, va comprovar amb sorpresa com una lletra b petitona i de color negre reposava en el palmell. El raig de la dutxa encara obert se la va endur ab
ans no pogués dir res. El pessigolleig persistia i la nova tongada va suposa la lletra c i també una vocal, la e.
L'estaborniment inicial s'havia transformat en un astorament digne de pel·lícula. En mig de la confusió va ser incapaç d'articular cap paraula.
El raig literari seguia amb el seu discurs, sense presses però amb portentosa regularitat. Les seents van ser la t i la m. Tot seguit va aparèixer una nova vocal, la a, acompanyada de la d.. Cada vegada que acostava la mà a la ferida, apareixien un mínim de dues lletres, engolides en un no res pel raig imparable de la dutxa. Poca estona després, i ja gairebé sense més lletres per sortir (no se n'havia repetit cap i l'abecedari s'estava acabant) va reaccionar, i amb un cop sec i decidit va aturar l'aixeta.
Totalment absorta, amb els ulls esbatanats i una banya lilosa i punxeguda al bell mig del front, va fer un pas endavant amb molta cura per sortir sense més entrebancs de la banyera. És va encarar al mirall, i després de passar-hi la ma per treure'n el vapor de l'aigua calenta, es va observar mentre s'eixugava la cara amb la tovallola. Ja seca, va dirigir la mirada cap al trau que coronava aquella cara incrèdula. Dos segons després, la sang, recuperant el temps perdut, brollava amb intensitat per aquell mateix foradet on poc abans les lletres s'anaven escapant. L'espant va arribar de cop, i per fi, va sorgir un crit de ben endins:
sang, m'he fet sang!. Com si el seu reflex li hagués retornat les paraules perdudes.


Comentaris

  • ser original...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 23-11-2008 | Valoració: 10

    en totes les paraules, amb l'estil, amb el relat és el que ha fet que quedés admirada d'un relat així, no acostumo a escriure prosa, però l'admiro i més si hi ha una micona de sang a les lletres, mai millor dit...

    un petonet i felicitats!!

  • somriure[Ofensiu]
    94_desertrose | 17-01-2008

    Benvingut/da john book!!

    A mi m'ha agradat molt el relat!!
    El meu somrure ha anat augmentant mentre llegia...... molt bé!!
    Felicitats!!

  • Original idea i original exposició.[Ofensiu]
    angie | 08-06-2007

    Benvingut/da a RC!

    Una imatge força cinematogràfica enceta el relat (una cosa, suposo que on diu sabor, vols dir sabó oi?) i veient la teva foto de la bio, jeje, no és d'estranyar.
    Ara seriosament : hi veig algunes repeticions de paraules que podries substituir per sinònims i la descripció de com li surt el bony o la banya, és potser el que menys m'agrada.
    La idea central de la història és el que val en aquest cas. Ja ho dius al títol, les lletres de sang, que de mica en mica, van tenyint el text fins acabar amb tots els racons.

    Espero continuis per aquí escrivint coses, perquè veig que és el teu primer relat.

    angie

l´Autor

Foto de perfil de john book

john book

3 Relats

5 Comentaris

3221 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Encara sóc policia, però no hi ha nit que no pensi amb la Rachel.