GUERRA ENTRE NÚVOLS 2

GUERRA ENTRE NÚVOLS 2

De sobte em trobo davant del Nuvolaire, el veig, sí, i també copso tot de núvols de tots colors, res més. Però és acollidor. El Nuvolaire em mira fixament amb una mirada dolça, i, jo ja amb la visió més clara, vaig entreveient la Torre, som allí, dalt de tot.

Que com vaig conèixer el Nuvolaire? Reflecteix les seves extranyeses, és clar.
Quan jo era petit, veient la televisió ( devia tenir set o vuit anys ), dins d'ella s'hi va projectar. Per a mi fou motiu d'una curiositat immensa, però com que era petit, no em vaig espantar. Fins i tot puc dir que en certa manera ho vaig trobar una mica natural.
Em va començar a parlar del seu país de les meravelles, excitant-se molt amb la Torre i gesticulant. De fet el Nuvolaire és com un gat ( de color tot blanc ) i gras, d'un tamany del doble i mig que del d'un gat adult de carrer.
Va sortir de la televisió i l'aparell es va apagar.

M'explicà contes que més tard m'adonaria que eren de veritat, no pas inventats. Em va dir que em tornaria a veure, i va ésser aquell un dels dies més feliços de la meva vida. Imagineu-vos: que surti un gat blanc i tan dolç d'un televisor... . ...