Cercador
Gràcies a tu
Un relat de: espurnadagost- Compartir:
No sospitava que guardessis aquell paper.
Un lloc on, amb només una frase, ens vas dir que ens deixaves contenta de veure que ens estimàvem.
Va ser en els teus últims dies en que tots fèiem pinya al teu costat recordant tots els moments passats, tot el que ens vas donar de manera altruista. Pensant en tots els bons records que ens quedaran.
No seríem aquí sense tu.
Poc a poc t´anaves apagant com una espelma fins deixar anar el teu últim alè.
Aquella frase del teu paper està gravada als nostres cors.
Restaràs per sempre a la llum d´aquell estel que veig a la nit quan necessito parlar amb tu.
Et buscaré i reviurem nous moments.
Comentaris
-
El record...[Ofensiu]Clar de lluna | 12-02-2008
...dels que ens deixen sempre ens acompanya, amb el temps pren forma tendre i dolça i és més una carícia que una ferida al cor.
Una abraçada! -
Es una espurna que no s'apaga[Ofensiu]Avet_blau | 18-01-2008 | Valoració: 10
De vegades una intenció
o una declaració escrita,
deixa marca profona en el record.
Es una espurna que no s'apaga,
perquè es mantè a la vora del foc .
Poden durar molt les espurnes
si mes no si es cuida el foc.
Avet -
Molt conmovedor[Ofensiu]Autobahn | 03-12-2007
Suposo que qui ha patit una pèrdua (qui més qui menys, en tenir una edat, n'ha sofert unes quantes) ho tindrà difícil per a no sentir com se't fa un nus a la gola.
T'he descobert gràcies al comentari que has fet d'un relat meu -sóc en Florenci, etc, amb el meu malnom com a lector- i ha estat un plaer.
La biografia també és contundent, noia.
Una abraçada i moltes gràcies per aquest relat, senzill i difícil a la vegada.
l´Autor
12 Relats
28 Comentaris
14383 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Tant se val qui sóc o qui he estat durant tot aquest temps. He viscut el bo i el dolent.Voldria començar una nova vida fora d´aquest foc que m´està cremant.
Aspiro a ser feliç - com sempre he estat - ser dóna -com sempre he estat- , ser jo - com sempre he estat-.
Tot i les ferides a l´ànima , encara tinc ganes de riure i de viure la vida.
Sé que , com una espurna, puc durar només uns pocs segons fora del foc. Però només per aquests segons de llibertat val la pena arriscar-se.
Ara, sento necessitat d´escriure.
espurnadagost@gmail.com