Cercador
L'exhibicionista unisex
Un relat de: espurnadagostPoc temps, presses, un regal de compromís, Rambla Catalunya.
Però aquest tipus de presses no són res quan hi ha una urgència biològica, això no es pot ajornar.
M' assec a un tamboret abandonat de la gran botiga d'aquella franquícia.
No hi ha solució, el ventre és el que mana. He de fugir ràpidament i trobar un lavabo.
Aplico tècniques de relaxació en aquella part del cos, sense èxit.
Surto al carrer, a la Rambla , caminant com una geisha.
La meva salvació, l'entrada del Boulevard Rosa. Les fletxes indicatives, al igual que les meves punxades, semblen no tenir fi. S' acaben les fletxes i no l'he trobat. No se m'havia acudit que aquella porta que semblava tancar el quadre elèctric del Boulevard fos el meu objectiu.
Collons! Però si sembla una barreja de nau espacial i mesquita!
Són unisex, com a l' Ally McBeal. A més, hi ha una font circular al mig com a les mesquites.
De cap al lavabo però, merda, té la porta transparent. Estic apurada però no em veuran en calces en una espècie d'ovni. Veig un petit rètol a la porta , tancar la balda per ocultar l' interior'. M' hi fico però la balda no es tanca.
Merda! Merda!
Surto, totes les portes estan tancades i sense llum. Provo d'obrir una d'elles. Com el raig del Mr.Bean, queda il·luminat l'interior. Hi ha un tipus mig assegut, mig incorporat, pujant-se els calçotets. Penso, pobre tio, l'he enxampat de ple.
Quan ja estava al fil de la desesperació i a punt d' entrar al lavabo de la balda espatllada, veig que surt una persona d'una porta.
Pau, satisfacció, alleujament, descàrrega.
El lloc i la situació apropiades per deixar fluir la ment. Penso en aquell tipus i la visió em torna a aparèixer. Òndia, quina tranca. Un superdotat.
Tot plegat, set minuts de feina.
Surto a rentar-me les mans. No m'ho puc creure. El mateix tipus està dret, aguantant-se els calçotets a mitja cama i ensenyant la tranca que ha anat en augment.
Com he pogut ser tan ingènua? Es tracta del primer exhibicionista unisex que he vist.
Algú més l'ha vist o tot ha estat fruit d'un mal de ventre?
l´Autor
12 Relats
28 Comentaris
14382 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Tant se val qui sóc o qui he estat durant tot aquest temps. He viscut el bo i el dolent.Voldria començar una nova vida fora d´aquest foc que m´està cremant.
Aspiro a ser feliç - com sempre he estat - ser dóna -com sempre he estat- , ser jo - com sempre he estat-.
Tot i les ferides a l´ànima , encara tinc ganes de riure i de viure la vida.
Sé que , com una espurna, puc durar només uns pocs segons fora del foc. Però només per aquests segons de llibertat val la pena arriscar-se.
Ara, sento necessitat d´escriure.
espurnadagost@gmail.com