L'exhibicionista unisex

Un relat de: espurnadagost

Poc temps, presses, un regal de compromís, Rambla Catalunya.
Però aquest tipus de presses no són res quan hi ha una urgència biològica, això no es pot ajornar.

M' assec a un tamboret abandonat de la gran botiga d'aquella franquícia.
No hi ha solució, el ventre és el que mana. He de fugir ràpidament i trobar un lavabo.
Aplico tècniques de relaxació en aquella part del cos, sense èxit.
Surto al carrer, a la Rambla , caminant com una geisha.

La meva salvació, l'entrada del Boulevard Rosa. Les fletxes indicatives, al igual que les meves punxades, semblen no tenir fi. S' acaben les fletxes i no l'he trobat. No se m'havia acudit que aquella porta que semblava tancar el quadre elèctric del Boulevard fos el meu objectiu.
Collons! Però si sembla una barreja de nau espacial i mesquita!
Són unisex, com a l' Ally McBeal. A més, hi ha una font circular al mig com a les mesquites.

De cap al lavabo però, merda, té la porta transparent. Estic apurada però no em veuran en calces en una espècie d'ovni. Veig un petit rètol a la porta , ‘tancar la balda per ocultar l' interior'. M' hi fico però la balda no es tanca.

Merda! Merda!

Surto, totes les portes estan tancades i sense llum. Provo d'obrir una d'elles. Com el raig del Mr.Bean, queda il·luminat l'interior. Hi ha un tipus mig assegut, mig incorporat, pujant-se els calçotets. Penso, pobre tio, l'he enxampat de ple.
Quan ja estava al fil de la desesperació i a punt d' entrar al lavabo de la balda espatllada, veig que surt una persona d'una porta.

Pau, satisfacció, alleujament, descàrrega.
El lloc i la situació apropiades per deixar fluir la ment. Penso en aquell tipus i la visió em torna a aparèixer. Òndia, quina tranca. Un superdotat.
Tot plegat, set minuts de feina.
Surto a rentar-me les mans. No m'ho puc creure. El mateix tipus està dret, aguantant-se els calçotets a mitja cama i ensenyant la tranca que ha anat en augment.

Com he pogut ser tan ingènua? Es tracta del primer exhibicionista unisex que he vist.
Algú més l'ha vist o tot ha estat fruit d'un mal de ventre?


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de espurnadagost

espurnadagost

12 Relats

28 Comentaris

14382 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Tant se val qui sóc o qui he estat durant tot aquest temps. He viscut el bo i el dolent.

Voldria començar una nova vida fora d´aquest foc que m´està cremant.
Aspiro a ser feliç - com sempre he estat - ser dóna -com sempre he estat- , ser jo - com sempre he estat-.
Tot i les ferides a l´ànima , encara tinc ganes de riure i de viure la vida.
Sé que , com una espurna, puc durar només uns pocs segons fora del foc. Però només per aquests segons de llibertat val la pena arriscar-se.
Ara, sento necessitat d´escriure.

espurnadagost@gmail.com