Gotes de Frescor

La vida és tendre quan passa el temps a poc a poc. Malgrat això, sempre hi ha moments i llocs on i quan no hi poderm fer-hi res. Abans fins i tot d'adonar-nos-en, ens convertim en adults, i totes aquelles coses que haviem deixat per fer quan tinguéssim temps s'esvaeixen com si fossin un núvol després d'una tempesta d'estiu. És curiosa la manera com tenim d'afrontar les coses: alguns s'hi encaren, i faran el possible i l'impossible per actuar sobre aquesta circumstància, tot i que no hi tinguin accés o malgrat que la seva acció repercuteixi sobre el problema en conseqüències indesitjades. D'altes, però, no poden més que amagar el cap sota l'ala. Pensen: "no passa res, ja es veurà el que passi, el que sigui serà i no hi puc fer-hi res, de manera que és millor no amargar-se la vida i amargar la de qui també ho està passant malament que no pas intentar en va fer coses sense explicació ni sentit lògic". Però hi ha un denominador comú en tots ells, un punt d'unió que els fa ser fets de la mateixa pasta: tots diuen que no hi poden fer res, que és la seva manera d'afrontar l'adversitat i que no en coneixen cap d'altra que poguessin fer. Admeten que potser la seva no és la millor via, i que potser amb les seves accions no faran pas bé, i fins i tot admeten que pot ser que en algun cas les seves accions o inaccions els facin agreujar la situació, però diuen que no hi poden fer-hi més. I no necessiten més explicacions, amb això estan satisfets de la seva aportació al problema i a la vida en si mateixa. Cadascú sembla que segueixi la via que ha escollit un bon dia, sense adonar-se'n, i que no pot ni vol canviar. Si més no, els canvis no són pas una qüestió que puguin triar i de fet, si algun dia canvien de modus operandi, és segur que no sabran amb exactitud quan ha succeït el canvi ni tampoc la raó del mateix. Però tothom té problemes, i be és és cert que hi ha escales entre aquests dos pols oposats, i que també hi ha pols oposats a aquests dos que no he mencionat, infinits, de fet. Tants potser com persones passaran per la vida, tants com fulles hi ha en un bosc a l'estiu, tants com grans d'arena podem trobar en un grapat i tantes com gotes de frescor caben dins els nostres somnis.