Gaudir el silenci.

Un relat de: Misteric



El silenci, ho és tot.



Quan el silenci es trenca,

irromp una concepció,

que en la carn, s'hi recrea.



Mig de veritat, mig de pega,

a través de la pell refrega,

en una nova sensibilitat.



És en l'amor: l'amistat,

que després, l'encaminen

les paraules.



Quan el silenci és perdé,

mai cap retorn no fou fàcil.



No res, torna a ser el mateix.

Comentaris

  • Mercès MartaG![Ofensiu]
    Misteric | 02-07-2019

    Pot ser sigui, per que el buid tendeixi a la plenitud!...moltes mercès per la teva lectura i sobretot suggerent comentari! magalo!

  • Silenci inspirador[Ofensiu]
    magalo | 01-07-2019


    M'agrada el silenci . Sovint quan estic amb ell la ment i 'ànima sembla que es despertin per trobar noves idees, ilusions, paraules... Gràcies per aquest bell poema.

    MartaG.

  • Mercès, Fada del bosc[Ofensiu]
    Misteric | 01-07-2019

    El silenci no és prou, però, per agrair, la teva lectura i comentari. Paga la pena trencar-lo per escriure MERCI Fada del bosc. ( Encanteri fetiller ;-) )

  • Mercès Alex de Ferrater[Ofensiu]
    Misteric | 01-07-2019

    Les paraules mai abastaran tot el silenci, és la poesia, un intent?

  • Trobar-se[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-06-2019 | Valoració: 10

    El silenci fa que un es trobi. El soroll l'allunya de si mateix. A vegades volem soroll per no veure'ns al mirall. I amb el silenci, les paraules arriben. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Silenci i paraules [Ofensiu]
    Fada del bosc | 28-06-2019 | Valoració: 10

    El silenci, ho és tot,

    Amb aquesta frase ho dius tot.

    És en l'amor: l'amistat,

    que després, l'encaminen

    les paraules.

    I amb aquest vers es trenca el silenci d'una manera sublim.

    La Fada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

545 Relats

199 Comentaris

142384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà