Freqüència

Un relat de: deòmises
La bicicleta és la darrera andròmina que queda al traster. En Màrius l'estira d'esma i a contracor, sense muntar-s'hi. Ja coneix a la perfecció el trajecte fins als encants, on ha anat per vendre-hi tot allò emmagatzemat durant anys pel pare. Ara que ja és mort, és inútil guardar res que faci de germen per a recordar-lo. El temps corre massa de pressa i ell no vol que la desídia fomenti la posposició, un cop més, de fer cau i net definitivament.

La gratificant idea que aquest sigui el darrer viatge per desempallegar-se del rasclum patern no li evita l'enfosquiment de l'ànim. El risc de sentir el cop del pedal al turmell o el grinyol dels engranatges el transporten als estius en què ell i el pare feien excursions pels camins dels voltants de la vila. Eren temps de camaraderia i de compartir moments exclusius, també de les primeres discussions amb la mare, mentre ell ja s'havia allitat. La justificació dels ulls de vellut del dia següent prenia un caire cada cop més inversemblant a mida que es repetien amb més freqüència. Les sortides ciclistes rebien les conseqüències d'aquest trasbals irreversible que tacava l'harmonia familiar.

En Màrius recorda el desconsol de son pare i el desig d'aferrar-se a ell com si això l'hagués de salvar del precipici obert als seus peus. Aquella abraçada rebuda o aquell petó fet no li suposava cap esforç i podia ajudar-lo a superar el desànim que semblava aclaparar-lo diàriament. N'estava convençut almenys. I tan ple d'innocència... Els acostaments començaven a augmentar; les mans indagaven més endins de la roba, inclús de la pell. I els narius se li omplien del ferum de l'alcohol i del tabac, i al fons de la gola s'enterraven, junt amb el crit ofegat i ple de fàstic en tenir consciència del que ocorria realment. De llavors ençà, el traster l'ha emparat dels fantasmes del record. I ara, els encants l'alliberen definitivament.

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Sense paraules[Ofensiu]
    Ibeth | 25-01-2017 | Valoració: 10

    És curiós que les bicis acostumen a transportar-nos sempre a llocs idíl·lics i records feliços. Tu ho portes a un terreny dolorós de forma magistral. T'he descobert fa poc, però et seguiré llegint. Es pot aprendre molt de tu.

    Gràcies per compartir-lo i molta sort.

  • Molt bo !!!!![Ofensiu]
    jomagi | 20-01-2017 | Valoració: 10

    Mare de Déu! Quin relat! Records, tristeses. ... Un passat que s'ha de diluir amb un fil de estimació. ... M'ha punxat molt fort.
    Una abraçada.

  • Aleix de Ferrater | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Redéu, quina història més bèstia! Bici o vici? Relat psicològic magistral. Pobres pares, com són alguns! Una forta abraçada.

    Aleix

  • No suporto[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-01-2017

    els maltractaments vinguin del cantó que vinguin.
    Com t'ho fas per a escriure tan bé? Ets un mestre de les lletres, benvolgut déo.
    Una abraçada.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-01-2017 | Valoració: 10

    Bon relat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

332 Relats

888 Comentaris

217150 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978