Cercador
Èxit/Fracàs
Un relat de: namaste- Compartir:
Feia uns anys en Robert havia inaugurat una sala d'exposicions al Barri Vell de Barcelona. Tothom parlava del "Shignart".
-La galeria d'art d'en Robert Shigna, -i tant!
-D'aquí un mes exposarà un pintor francès , crec que era , sí! Tobie Gisset.
-Una exposició de Gisset! -la Lídia es va dur les mans al cap. Era un pintor que li havia agradat desde sempre. Quadres amb força, punyents i vius. De ben segur no se la perdria.
Dia 11, divendres tarda. Al rellotge de l'oficina eren prop de les sis. Nervis. Quan de temps havia esperat aquell moment! Ell seria allà! Buff . En plegar, va agafar el cotxe en direcció al carrer Boters.
L'accés era obert. Faltava un quart per l'hora però ningú a la vista.
-És estrany
-Un autor de tan pes intel.lectual hauria de moure masses!
Tímida, va entrar a la sala. Era allargada, amb dues columnes al mig i una vintena de pintures penjades amb fils metàl.lics. Al final de tot, assegut, capcot, hi havia un home de mitjana edat. Semblava no encaixar amb els llums que iluminaven els quadres.
En aquell moment va sentir una mà sobre l'espatlla.
-Bona tarda, Lídia! -era en Robert.
-Què no ve ningú, Robert?
-Ningú? -va estranyar-se ell. El normal és això, no és gens conegut el Sr. Gisset.
-Jo pensava que era un autor d'èxit! -va exclamar confosa.
-Doncs no. El vaig trucar perquè aquesta setmana no tenia cap exposició important i necessitava omplir aquests dies amb algú que tingués un mínim d'obra per presentar. Res més. Mira'l, és allà.
-És ell? -indignada. Però si ha exposat a París!
-A París? -va corregir en Robert. A París va fer la seva primera exposició fa quatre anys i, pel que conec, va ser l'última. No van anar-hi ni els curiosos. Allà el tens!, si li vols dir alguna cosa Jo he de passar al despatx a fer unes trucades. Em perdones una estona?
palplantada. Dolguda. Buida. Èxit?, fracàs? Qui és el protagonista?
-La galeria d'art d'en Robert Shigna, -i tant!
-D'aquí un mes exposarà un pintor francès , crec que era , sí! Tobie Gisset.
-Una exposició de Gisset! -la Lídia es va dur les mans al cap. Era un pintor que li havia agradat desde sempre. Quadres amb força, punyents i vius. De ben segur no se la perdria.
Dia 11, divendres tarda. Al rellotge de l'oficina eren prop de les sis. Nervis. Quan de temps havia esperat aquell moment! Ell seria allà! Buff . En plegar, va agafar el cotxe en direcció al carrer Boters.
L'accés era obert. Faltava un quart per l'hora però ningú a la vista.
-És estrany
-Un autor de tan pes intel.lectual hauria de moure masses!
Tímida, va entrar a la sala. Era allargada, amb dues columnes al mig i una vintena de pintures penjades amb fils metàl.lics. Al final de tot, assegut, capcot, hi havia un home de mitjana edat. Semblava no encaixar amb els llums que iluminaven els quadres.
En aquell moment va sentir una mà sobre l'espatlla.
-Bona tarda, Lídia! -era en Robert.
-Què no ve ningú, Robert?
-Ningú? -va estranyar-se ell. El normal és això, no és gens conegut el Sr. Gisset.
-Jo pensava que era un autor d'èxit! -va exclamar confosa.
-Doncs no. El vaig trucar perquè aquesta setmana no tenia cap exposició important i necessitava omplir aquests dies amb algú que tingués un mínim d'obra per presentar. Res més. Mira'l, és allà.
-És ell? -indignada. Però si ha exposat a París!
-A París? -va corregir en Robert. A París va fer la seva primera exposició fa quatre anys i, pel que conec, va ser l'última. No van anar-hi ni els curiosos. Allà el tens!, si li vols dir alguna cosa Jo he de passar al despatx a fer unes trucades. Em perdones una estona?
palplantada. Dolguda. Buida. Èxit?, fracàs? Qui és el protagonista?