Abans que el nom

Un relat de: namaste
Si el bes que vull,
amb els ulls tancats perdono,
acostant-me més, la pell
s'encén a crits i abat,
el saber que el cor no hauria.

Ulls que no veuen, cor que sap que no mira,
que per no mirar no veu el que no vol,
que si veiés i,
del cert sabés quina maquinària el mou,
perdria conèixer que és com l'aire que sap tot home que respira.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer