Cercador
1 d'Agost del 2006
Un relat de: namaste- Compartir:
I ens vam creuar pel carrer... Tu intentaves posar monedes en aquell coi de màquines de les zones blaves de Barcelona i jo venia de fer un passeig pels carrers de la vora. Estaves concentrada, tu, les monedes i el ditxós mecanisme. La sorpresa va congelar la meva trajectòria. Les monedes i el tiquet encara feien el seu curs, que em vaig palplantar, miran-te.
Màgicament i sobtat els carrers van deixar de tenir sentit de continuïtat per mi. L'assoleiada d'aquella tarda va passar a ser només part de la llum del dia, el verd dels jardins l'aire simbòlic de la nostra complicitat, i el marró, sempre suggerent dels troncs dels arbres va guarnir la sensació que em quedarà gravada d'aquest dimarts tan especial.
En veure't em va recórrer el cos la mateixa sensació que tinc quan em llevo un dia radiant... i notes... i saps que la rosada refresca l'aire, i tens tot el dia per davant, potser amb un bon llibre, potser amb un sol esplèndit, o potser amb tot plegat. I em vaig sentir afortunat i sincer alhora. Estaves preciosa. Duies les ulleres atractivament acomodades sobre el nasset respingó i una d'aquelles samarretes que tan bé saps que et queden. Sencilla però impressionant, discreta però atrevida, anònima però protagonista
Em vas mirar, em vas somriure i com en un compte de fades, els arbres van protegir-nos i vàren convertir-se en savis amics confidents de la nostra història.
Màgicament i sobtat els carrers van deixar de tenir sentit de continuïtat per mi. L'assoleiada d'aquella tarda va passar a ser només part de la llum del dia, el verd dels jardins l'aire simbòlic de la nostra complicitat, i el marró, sempre suggerent dels troncs dels arbres va guarnir la sensació que em quedarà gravada d'aquest dimarts tan especial.
En veure't em va recórrer el cos la mateixa sensació que tinc quan em llevo un dia radiant... i notes... i saps que la rosada refresca l'aire, i tens tot el dia per davant, potser amb un bon llibre, potser amb un sol esplèndit, o potser amb tot plegat. I em vaig sentir afortunat i sincer alhora. Estaves preciosa. Duies les ulleres atractivament acomodades sobre el nasset respingó i una d'aquelles samarretes que tan bé saps que et queden. Sencilla però impressionant, discreta però atrevida, anònima però protagonista
Em vas mirar, em vas somriure i com en un compte de fades, els arbres van protegir-nos i vàren convertir-se en savis amics confidents de la nostra història.